Fa dos anys vaig conèixer el Xavi. Té trenta-sis anys i viu a Barcelona. Després de parlar algunes vegades per telèfon vam decidir començar la nostra relació, que ha anat progressant amb el temps tot i les maleïdes característiques de les relacions a distancià.
Com que la seva llengua materna és el català, va arribar un moment en què vaig decidir aprendre-la.
Vaig pensar que m’agradaria molt poder parlar català amb ell i els seus fills, el Xavi i el Martí.
Vaig començar les classes al Centre Cultural Blanquerna tots els divendres de cinc a vuit de la tarda. Tinc una professora molt maca, la Sandra, que ens fa unes classes molt entretingudes.
Durant aquest any he après moltes coses: una mica de gramàtica, vocabulari i he començat a parlar. Quan vaig a Barcelona els caps de setmana practico: al supermercat, llegeixo el cartells al metro, miro la televisió i a vegades anem al teatre.
M’agrada el català i continuaré estudiant el proper any.
Gràcies Sandra per la teva paciència.
Encarna
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada