Que per què estudio català? Hi ha moltes raons.
Primer perquè m’agradaria anar a treballar a Barcelona i per a les feines del sector serveis es necessita parlar i escriure català.
També estudio català perquè m’agrada Catalunya. Catalunya em sembla una barreja de tradició i modernitat, de passat i futur. M’agrada la conservació del passat medieval i també, al mateix temps, significa l’avantguarda. És una terra de contrasts: mar i muntanya.
Al futur, m’agradaria viure a Girona, doncs em sembla una ciutat tranquil·la i acollidora: els carrers estrets amb escales, el barri jueu. També m’agrada que al voltant de Girona hi ha moltes muntanyes.
Estudio català perquè m’agrada aprendre coses noves i estudiar llengües és bo per a la ment. A més, em relaxa estudiar català perquè es una llengua amb molta musicalitat.
Rafa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un migdia de fa tres anys, tornant a l’autobús d’aquella primera feina que ja fa temps que vaig deixar, vaig veure al diari gratuït que havia agafat al matí un anunci de classes de català a Madrid. No m’ho podia creure, era un senyal.
Essent un nano, quan sentia alguna parauala en català a la televisió, no podia evitar sentir curiositat per aquella llengua de la qual entenia poca cosa. Jo preguntava als grans, i em deien que a Catalunya parlaven un “dialecte” a més del castellà. Amb el temps vaig anar descobrint les veritables coses que envoltaven el català, la seva realitat. Jo sempre he dit que desconeixem els que tenim més a prop, i tanmateix ens entossudim (bonic verb que he buscat al diccionari ara mateix) a aprendre l’anglès (que està molt bé) i altres llengües més alienes. Quan Internet no oferia tants recursos com avui dia vaig intentar buscar un curs de català: només en vaig trobar unes notes gramaticals; després em vaig comprar un llibret que es deia ‘Aprenda catalán sin esfuerzo’; pero no en tenia prou (i no en sabia prou), així que vaig trobar-me aquell anunci i va ser quan tot va començar.
Els motius? Només n’hi ha un: m’agrada. No tinc família a Catalunya, ni amics, ni xicota, ni feina; ni tan sols tinc intenció d’anar-me-n’hi a viure (quants pronoms febles, en són gaires?). Les preguntes de la gent són inevitables, l’estranyesa també, però amb això ja comptàvem, oi? Hi ha moments en els quals em sento una mica boig, però el català m’agrada i sempre el defensaré.
Ja parlarem de com ens afecta el català en les nostres vides.
Una abraçada a tothom.
Alberto (intermedi dll-dme).
Crec que amb tres pronoms febles n'hi ha prou...
Molt ben redatat, felicitats.
Publica un comentari a l'entrada